Quim Pedret Rovira

Publicat el 19 de Juny 2010 a www.guironanoticies.com

‘El seu pròxim treball serà presentat a Estats Units i al Canadà en llengua anglesa. En breu arribarà a l’Alt Empordà’.

Elena ‘Kudry’ pintora i dissenyadora, ara establerta a l’Alt Empordà, es va fer artísticament a la seva Rússia natal, i al Japó, on hi va viure cinc anys, després a Barcelona, on va descobrir el modernisme d’Antoni Gaudí, del que se sent una gran admiradora i estudiosa de la seva genial obra.

Kudry de vegades ens sorprèn amb canvis d’estil i d’imatge, ara a les portes de la seva pròxima maternitat i després d’haver treballat en diversos estils i tècniques, ha seguit treballant i ha deixat el món pictòric més o menys dirigit al públic adult, prenent el camí de la publicació juvenil i infantil, il·lustrant i a la vegada creant també amb l’escriptor i fotògraf Joaquím Pedret, els contes de la seva ‘pròpia factoria’. De vegades és bo un treball en equip, no en va en Quim Pedret i l’Elena Kudry, són marit i muller i el tenen la seva residència i l’estudi a la tranquil·la població de Vilajuïga.
‘Kudry’, ja havia treballat de la mà del seu compatriota rus, el music Gueressim Voronkov amb l’Opera Infantil ‘La Petita Flauta Màgica’, que tant èxit va tindre en terres colombianes i que ja varem donar la notícia en aquest diari, quan els dos artistes, van fer la presentació dels fons d’escena de l’opera, al cèntric Cafè-Bar Si Us Plau de Roses, el passat mes d’octubre.
L’Elena reprenent el fill de la màgia infantil, que la va dur a Sud-america amb el Director de Liceu barceloní, ens ha manifestat que es sent molt còmoda treballant per als nens. A manera de broma afectuosa i desitjant-li el millor, és possible que Kudry en certa manera estigui fabricant els contes, per a un públic més menut i alhora per al seu primer fill. Serà un bon regal per al nounat.

Fotografies i muntatge: Gullem Plujà i Morató

Sorprèn la seva capacitat de treball. Aquest passat hivern a Moscou amb temperatures de - 20º C i amb força neu, va fer diversos reportatges fotogràfics en parcs temàtics infantils de la capital, que després li serveixen de font d’inspiració per als seus quadres. Alhora va poder cobrir la informació -no es la primera vegada- ja que va estar convidada des de Barcelona per la direcció del ‘El Tricicle’, per retratar i filmar les actuacions del mateix grup, en el ‘Teatre Estrada’ de la capital russa.

Elena Kudry li ha robat temps al temps per a exposar alhora a Vilajuïga en dues ocasions, una d’elles en una col·lectiva per a donar suport a l’escriptora Nuria Esponellà, en la presentació del llibre ‘Rere el Murs’ i dues setmanes després en la mateixa sala, per fer un altre exposició, juntament amb tres artistes comarcals.

El passat 6 de juny també va participar amb la seva escultura ‘La Cadira voladora’ en la 1ª Mostra d’Art Contemporani, de l’Alt Empordà o ‘Festival de la Tramuntana’ de Port de la Selva.

Malgrat aquest ‘enrenou’ artístic i també personal, Kudry, no es prendrà, ni una sola setmana de descans. El seu segon llibre està previst que arribi a les llibreries de parla anglesa al Estats Units i Canadà a mitjans de l’any 2011

Hem tingut oportunitat de parlar amb Kudry en el seu estudi i ens ha manifestat el següent:

‘El fet d’haver treballat com dissenyadora i pintora dels fons d’escena per a l’Opera infantil, ‘La Petita flauta màgica’, per encàrrec del Director de la Orquestra del Liceu de Barcelona, el mestre Voronkov, a l’octubre de l’any 2009 a Colòmbia i a seu èxit, ja que aquesta es va repetir el passat mes de Març de 2010 i alhora ja que està prevista un altre representació per a l’agost de 2010, et dona forces i es per això que vaig acceptar un altra proposta i un repte lligat amb el món infantil i realitzar una sèrie d’il·lustracions per a llibres juvenils i contes infantils.

El projecte d’il·lustrar llibres va sorgir a través de l’escriptor rus establert a Finlàndia, Sergo Akchurin. Ell es va posar en contacte amb mi, després de conèixer la meva obra a través d’Internet i atès que l’estil i els colors dels meus treballs, encaixaven dintre del seu projecte literari que el mateix escriptor tenia al cap, varem arribar a un acord artístic en un espai molt breu”
Aquest llibre que acabo d’il·lustrar, -del que hi ha alguna fotografia per aquí -ho he pres amb molta il·lusió, i és la primera història d’una sèrie d’aventures d’un gosset, que és el personatge principal. Es molt bo, responsable i alhora molt entremaliat, però li passant moltes coses.

Aquest treball m’ha suposat una dedicació gairebé exclusiva durant més de tres mesos, fent un total de disset il·lustracions, usant com a tècnica l’aquarel·la i el gouache. Tinc de reconèixer que ha estat un treball molt dur, però alhora molt agraït. És més, el quant vaig tenir de imaginar el personatge principal, és a dir el gos i també als seus amics i els altres personatges, el resultat final va ser commovedor i molt divertit.
En els quadres, vaig aplicar uns colors molt lluminosos, mediterranis i una mica ‘cridaners’ i vaig utilitzar el meu estil gaudinià-lineal, però amb unes formes més familiars i alhora molt més infantils, a fi d’assolir que els nens es diverteixin i entenguin el conte solament veient els personatges i potser et facin fer un somriure, tan sols veient el dibuix (llengua universal)” .
En aquesta sèrie de contes, el gos protagonista té el do de ‘veure’ les coses, quasi gairebé ‘paranormals’ i pot tenir contactes amb personatges màgics, que ningú pot veure, com son els follets, les fades o els bons esperits . En aquests contes es fa un elogi a l’amistat i la responsabilitat, i la vegada és el triomf de la bondat per damunt del mal, amb una càrrega de felicitat i optimisme, ja que aquests són els valors que ha de tindre un conte infantil.
En quant a la part comercial, la primera edició d’aquest conte, estarà al mercat dels Estats Units i Canadà, a través de l’editorial ‘Trafford’, en principi en llengua anglesa i està previst que la seva venda sigui dins del mes de setembre d’aquest mateix any 2010.
Tinc previst publicar-lo en castellà per al mercat espanyol i llatí americà, per al mes d’octubre d’enguany i uns mesos més tard en la meva llengua materna, el rus. No descarto, segons l’acollia del públic, entrar en el mercat català, a través d’alguna editorial comarcal o d’àmbit estatal català.
Fa uns dies, he començat el segon conte de la sèrie i la pròxima aventura del mateix gos i els seus companys.

Vull fer diversos agraïments, el primer a tots els quals m’han ajudat per a fer una exposició col·lectiva a Vilajuïga, el segon a la invitació per a exposar amb la ‘Galeria Royal Art Collection’ en Dubai Art Exhibition’ al maig de l’aquest mateix any.

També vull expressar la meva gratitud públicament, per la ‘generositat’ de la escriptora Inés Padrosa, que com historiadora d’art, entre altres i al.hora bibliotecària del Castell de Peralada, ja que en el seu llibre ’Diccionari Bibliogràfic de l’Alt Empordà’, sabent solament de la meva obra -no ens coneixiem personalment- va saber valorar i prendre la decisió d’incloure’m en el seu magnífic llibre. Llibre, al meu entendre, molt interessant, ja no solament de consulta bibliogràfica, sinó que crec que és, o podria ser una gran ‘novel·la’, plena de lligams entre personatges que formen part del passat, del present i de ben segur de futur de l’Alt Empordà. A ella he de dir-li senzillament: Moltes mercès Inés

Elena ‘Kudry’ al llibre “Bibliogràfic de l’Alt Empordà” de la escriptora Inés Padrosa

També dono gairebé per acabada l’Exposició Itinerant que he fet per la geografia catalana i Andorra de la Col·lecció ‘Tradicions, Llegendes i Símbols de Catalunya’, però no descarto la possibilitat de fer una darrera exposició a Peralada, Barcelona, Figueres, Roses o a Perpinyà. Alhora estic parlant amb organitzacions sense ànims de lucre i de salut, la possibilitat que en la ciutat que es fes aquesta darrera exposició, de fer donació d’un quadre de la Col·lecció, per a recaptar diners per a fins benèfics.

En relació a aquesta mateixa col·lecció de ‘Tradicions Llegendes i Símbols’, tenim gairebé acabat amb el meu marit, en Quim Pedret, part del llibre a Internet, a la pàgina www.catalunya-tradicions.com i a l’espera que pugui completar-lo, per poder fer la edició impresa en tres idiomes: català, castellà i rus i més posteriorment fer-ne la seva presentació

Li desitgem molta sort a Elena Kudry en el àmbit artístic i evidentment personal i l’esperem veure i estar a la presentació dels seus llibres, dintre d’uns pocs mesos.

Mercès al Guillem Plujà

Elena Kudryashova, Pintora

“Creacions Quim Pedret TV”

Emissions en Proves

Carles Bros Presenta la 1ª Mostra d’Art Contemporani de Port de la Selva

Presentació de Carles Bros (Video)

El Avis de Port de la Selva i la poesia vora el mar (Video)

Joaquim Pedret

Escriptor i fotograf

‘Quim Pedret desde Russia amb amor’ i molta simpatia, però sempre de conya

Em trobo a Vladivostok, quasi a les portes de la Xina, i ha arribat una noticia de Europa Pres i els xinesos s’ho han pres molt malament, crec jo.

‘Con Rosell , el Barcelona mantendrá su sello de catalanidad. Regulará el número de socios, ya que no permitirá que "50.000 chinos se hagan socios" y el club tenga un presidente chino.’

Sandro Rosell ens enganyarà con a ‘xinus’ o serà millor que el seu antic soci  i ex-amic Laporta o ens prohibirà fins i tot anar a un restaurant xinès?

Tantes son les preguntes que em passen per al cap com català simpatizant del Barça…però es que estic tant lluny…

(Cliqueu la foto del Rosell)

El Guillem Pujà i la Eli Gil, no surten a la ‘foto’ perque estaben un xic mes a l’esquerra

Per vosaltres, avui diumenge 13 de juny a les 11h 00 h hora catalana, estic fent el cafè i escribint. Aqui desde la ciutat mes oriental de Russia,  ja es dilluns i son les 8h 00 m del matí i els amics Guillem i la Eli, companys de Radio Ona Vilamalla m’han enviat una crònica, amb musica i tot, tot un detall, oi?

Li he fet un mapa al Guillem, ja que avui estava una mica distret amb altres ‘coses’

Es veu que ahir, varen anar a Figueres, van pujar al tren i tot ‘xino xano’ es van plantar a Can Fanga. Varen córrer fin a Can Barça i es van trobar un munt de gent a l’estadi, no hi habia futbol, però el Guillem volia, fos com fos fer una partideta, o veure futbol. La Eli el va convèncer per anar al Palau de Basket i tampoc hi habia partit. Al ratet la Eli li vadir al Guillem: Anem a veure qui serà el proper resident del millor club del mont?. I va pasar tot això. Hi habia gent, molta gent, varem veure al Gaspar (el joan), al Rosell, al Ferrer, al Agustí Montal, al Nuñez, al Pujol, a…., varen fer-se ‘fotos’ al Museu de Can Barça, van dinar, els he trucar desde Владивосток  (Vladivostok) a 9.300 km de Moscou, ja que amb trobo cami de Pekin, una ciutat que nomes te uns 17 millons de xinesos, tots molt apretadets i ordenats. Hem quedat com sempre, per el dijous a les 13h 45m de la tarda, per mi seran nou hores mes i per Radio Ona Vilamalla farem la cronica  i veurem el que pensen el xinesos (tots) que en Sandro Rosell sigui el proper President de Can Barça. I contens tots ens em saludat com sempre. .. ¡A fer punye….!  Als rusos aixó de les punyetes els hi fa molta gracia, ves… O sigui que parlarem el dijous amb conexió amb el satelit ‘Bilirguer II’, si no falla…Toquem fusta

Demà surtire d’aqui, amb vaixell cap a la Xina

Aqui us deixo amb les ‘fotos’ (Cliqueu la foto del Rosell o del Guillem) que m’han enviat a Russia el amic Guillem i un ‘Bombonet’ shshhsh… Jo els he enviat dues fotos de on estic i a la vegada busco informació del Barcelonistes rusos i xinesos, per penjar-la a les ones de la radio empordanesa. El Guillem m’ha dit que està molt content i moltes mes coses que no puc publicar.. shshhsh 

Eli i Guillem enviats especials de Ona Vilamalla a Can Barça

Jo de moment, avans d’arribar terres xineses, ja m’he tret la samarreta que portava signada per en Messi. Els ‘xinus’ son molts i poden tindre molta mala llet amb arrós, si volen. Molt de compte

Apa ¡Adeu! ….¡Dasvidania o paca! ¡Spacoi noi nochi! (es rus, no us esforceu)

El Quim desde Vladivostok (Russia) cami de Pequin

Fa uns mesos, un polític em recordava via mail, que el President Jordi Pujol, veí meu de Premia de Dalt, el dia 9 de juny, o sigui ahir, faria 80 anys. Amb unes hores de retard des de la meva pàgina m’afegeixo com fa en Carles Páramo en el seu blog a la felicitació a un dels “Jordi’s” mes rellevants de la política europea dels últims decennis. Un gran estadista.

Vaig conèixer a la família Pujol-Ferrusola l’agost de l’any 1984, quan per raons de treball en el negoci familiar, vaig llogar una casa a Premia de Dalt, i com la vida és així de curiosa, un dels meus veïns del carrer La Travessia del Ramal nº4, era el llavors, President de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley i la seva família, durant part de l’estiu i la majoria dels caps de setmana. És per això i d’altes coses, que després de gairebé 30 anys guardo un grat record d’aquells cafès… del: ‘Com va Pedret?’ ‘Doncs ja veu, President’, d’aquells diumenges pel migdia, encara mig adormit, en el Bar de Sindicat del poble, ple d’amics d’en Jordi i d’algun menjar en el desaparegut Restaurant ‘L?avi Pep’ del mateix Premià de Dalt. Jo era i soc fill de ‘Can Pedret del vidre’ del Masnou, una família acomodada, en una població on tots ens coneixem i a més el meu pare i el mateix President Pujol varen ser companys de classe, al Col·legi dels Germans de La Salle de Premià de Mar. Coses i casualitats.

En el llibre que estic ultimant, on parlo de la meva infància, dels meus records, dels meus oblits, del meu pati amb un patinet, bata d’escola i un llimoner -com el poema, del gran Machado-, dels meus amics, del meva ex-família i altres personatges, alguns interessants i altres estèrils, d’altres eròtics, alguns esotèrics i bastants inútils, parlaré d’aquests personatges en majúscules, que han marcat la meva vida social, política, artística, cultural, i ètica i que més tard vaig ‘perdre de vista’ ja que coses de la vida i estimació a una terra, em va dur un altre vegada a l’Alt Empordà, adoptant definitivament Roses com el meu poble, el de la meva infantesa i dels meus estiuejos, com si aquets hagués estat el poble que em veiés néixer. Roses, població on guardo molt bons records i grans amics i algun que altre fill, quasi nou de trinca.

Des d’aquí l’Empordà on han he passat els darrers anys, m’he trobat alguna vegada més en Jordi Pujol, hi li guardo un gran record per ser com es, i ser un un gran estadista i comunicador.

Alhora emplaço públicament o privadament a confessar-vos a tots i especialment a en Carles Páramo, el perquè l’aniversari d’un home d’estat com és en Pujol no ha tingut la rellevància social i públic que es mereix. És llavors quan li explicaré -fins i tot amb papers i correus-, del perquè no s’ha fet un acte públic, en principi pensat i planejat, qui ha impedit tal acte, de com era el regal que estava preparat per al President Pujol i qui a l’ombra, usant els seus poders i els poders de la premsa han impedit una manifestació d’afecte ver a Pujol.

Oficial de la Premsa i de TV3: “L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol (CiU) avui fa 80 anys però descarta qualsevol homenatge públic per celebrar-ho, han confirmat a … el Joaquim Pedret Rovira diu que el que diuen el mitjans es mentida i en Jordi Pujol volia celebrar el seu aniversari…

Llavors, en Carles i molts més segurament, quedaran sorpresos que de vegades els ‘enemics’ no solament estan en l’oposició d’un govern local o nacional. No, de vegades, els enemics els pots tenir en el teu propi partit o a casa teva. Veureu coms els Cavalls de Troya, no solament els pot col·locar un ex alcalde de moltes ‘batalles’, com podria ser el cas d’Unió Democràtica de Catalunya de Roses. Gairebé sempre arreu hi ha ‘troyanos’, i si m’apureu, de vegades trobem ‘troyanos’ i altres personatges amb adjectius desqualificatius en els miralls -així és el món es així- i així anem. De malament. ¡Que lluny queda aquell Pitas-Pitas del gener de 2002! “Qui s’han cregut que som?, Per qui ens han pres?”

Fins a llavors, solament tinc de desitjar al Sr. Jordi Pujol i Soley, moltes felicitats per la seva arribada als vuitanta, que en compleixis molts més, amb gran salut i expressar la meva simpatia i afecte a la gent que sempre li ha tingut respecte -molts- i que alhora desitgen el millor per al poble de Roses i per al meu país Catalunya, sigui el que sigui la seva ideologia política. Llavors, si salvem aquestes barreres de ‘colors i de troyanos’, per a ells serà el meu més sincer respecte, admiració i afecte.

La meva Felicitació:

Jordi, sentir-te és un veritable plaer, cada cop aprenc quelcom de nou, Jordi un cop més moltes mercès. Seny i sentit comú es el que fa falta en aquest pais.

Joaquim Pedret Rovira desde Vilajuïga

Fotograf i Escriptor