Categoría: General

Elena Kudryashova Girona TV Salt 2012, by Radio Pedret

Reportage de Girona Televisió el dia 15 d’octubre de 2012 a Salt a la artista Elena ‘Kudry’

Elena Kudryashova a la Casa de Cultura “Les Bernardes” de Salt (Gironès)

“Podria semblar l’expressió artística d’un català d’arrel, que amb el ‘refum’ de la independència, li ha fet ressorgir la vena catalanista i ha volgut plasmar sobre la tela les tradicions més catalanes, però és en realitat el fruit del pinzell d’origen rus, el d’Elena Kudryashova, que fa dotze anys va vindre a Catalunya per establir-se a Vilajuïga, al cor de l’Empordà,
El quadres són de fet la plasmació de l’impacte, els sentiments que li proporcionen la cultura que l’acollit, la catalana.
L’exposició que es pot veure aquests dies a la Casa de Cultura ‘Les Bernardes’ de Salt, porta per títol “Tradicions, Llegendes i Símbols de Catalunya” i mostra un conjunt de quinze obres amb un estil que es caracteritza per un traç alegre i colorit i que ella mateixa anomena “gaudinià”
Elena Kudryashova, a més te la intenció de fer una festa catalana amb els seus quadres a principis de l’any vinent, on està previst que faci donació a la Generalitat de Catalunya del quadre “La Senyera” com a regal al poble català.
A l’exposició també on també si pot veure un abans d’un treball que l’artista està fent amb la compositora també russa, Alexandra Bassok sobre uns texts catalans del poeta Ricart Bonmatí. Es podrà veure a “Salt (Gironès) fins al 1 de novembre”

Pujat per El Quim Pedret el 18 d’octubre de 2012

Elena Kudryashova Salt Octubre 2012, by Quim Ona Pedret

ElenaKUdryashova TotSalt

Elena Kudryashova el dilluns 15 a “Les Bernardes” de Salt

Font: www.totsalt.cat

Elena Kudryashova Pau Casals

El Mestre Pau Casals Pastel de Elena Kudryashova

Pujat per El Quim Pedret el 13 d’octubre de 2012 desde Vilajuïga

“Elena Kudryashova l’artista que parla amb els pinzells”, by Quim Pedret

Elena Kudryashova amb els seus colors, en les formes, les idees al més alt extrem, la voluntat, el treball, i la imaginació ens ha declarat una revolució permanent i un llegat molt generós de felicitat plàstica molt acurada.
Jo m’atrevit a anomenar-la ‘Patumaire o artista d’art patùmic’ donat els seus colors i el seu estil a vegades de dibuixar. Ella que fins i tot va recuperar un modernisme de principis del segle XIX, d’aquí la definició d’estil ‘gaudinià lineal’, penso que ara aquest modernisme és molt vàlid en mans d’aquesta pintora que ens submergeix al seu món de fantasies, a vegades irreals amb tons increïbles de color i imaginació.

Si amb alguna de les obres us voleu submergir-vos en la imaginació, podreu fer-ho, i preneu ‘La Senyera’ com a exemple. Si voleu un carnaval amb rateta o un mussol amb barretina de ben segur el trobareu. Amb aquestes obres fins i tot és possible tenir una ració de cultura i de llegenda o comte. Inclòs de contracultura
Ella s’ha atrevit a fondre i confondre i l’art i personatges de compte en forma de llegenda perquè així nosaltres tinguem un plaer afegit a les nostres cansades històries diàries i gairebé sempre, malauradament massa avorrides o fins i tot un xic absurdes.

Ella, com jo, és com la mainada, nena gran, perquè tots portem un nen/a a dins. Si no fos així, malament aniríem. Aquesta és possiblement les nostres grans veritats que ens complementen quant treballem junts
Probablement no hi ha obra, que m’hagi seduït tant, com la d’Elena, que ha fugit molt sovint de tocs acadèmics avorrits i també d’absurdes ’genialitats artístiques, aquelles que volen ser i no poden. Sempre ha d’arribar a una ‘genialitat’, des de la més joventut i des de l’anonimat, per fer-nos veure que tot és més senzill? És possible. Benvinguda sigui

Kudry Pensa

Escultura de Plensa a Moscou

Kudryashova aboca els seus propòsits en forma de veritats, sigui damunt de teles, o un senzill cartó.
Crec que si vol seduir-nos, ho aconsegueix, perquè ens deixem i volem.
Perquè amb les seves obres algunes massa correctes, en el més pur acadèmic ens porten al seu món imaginari. Aquesta barreja de sensacions m’ha captivat, fins al punt de poder distingir i entendre el que l’art és en si, dins de l’art i el que la matèria és en si, fins que unes mans privilegiades la manipulen, donant-li color per convertint-la en obra d’art, que és molt fàcil entendre a la nostra mirada.
Si sóc sincer, ja estava predisposat a mirar la seva obra amb un afecte personal, conseqüència d’una relació familiar. Elena és la meva esposa. Kudryshova és un altre història
La deducció lògica, no podia ser una altra, admirar-la primer com a persona i després mirant vers el camí de la seva creativitat, i trobar en els eu bon treball seu treball aquesta dualitat, que sortosament emmanilla a l’esposa i al crític
Ha estudiat Belles arts en la seva població natal a Nisznikams (Russia), ha treballat en silenci i la seva inquietud li ha portat als més diversos racons de Catalunya, abans passant uns anys al Japó on troba la pau i la serenor en què ara pinta i amb aquest sentiment i treball, ens va deixant una seducció de tot el que un artista pot desitjar i tenir: dibuix, color, imaginació, sacrifici i tècnica per arribar a crear una bona pintura i és per això que aquesta barreja porta a fer l’obra de l’Elena a ser dolça i severa, desafiadora i dura, irònica i tendra.
Kudruashova transmet la sensació de ‘el ben fet’, amb el seu punt més crític i el que és més bàsic en ella: el perfeccionisme. És un valor segur en l’art, per aquest ventall de possibilitats i creacions que desenvolupa amb aquesta senzillesa i força
Elena em va seduir fins al punt, inusual en mi, que em vaig declarar ‘fan’ d’ella, i així l’hi vaig dir. Ella també estava d’acord amb mi. Mai a la meva vida, com a fotògraf, escriptor, o pensador, he tingut ídols. Solament a la meva esposa. De l’Elena vaig pensar que feia creïble la cosa que em semblava més increïble. Amb la seva obra vaig entendre a l’escultor i geni Jaume Plensa i les paraules del pintor Miquel Barceló quant deia que anava al Louvre de tant en tant, per tindre el més semblant a un orgasme o una petita ‘masturbació’

jaumeplensakudry

Elena Kudryashova i Jaume Plensa (català universal) a Moscou


De la seva mà surt un art lineal amb tendències gaudinianes, per a alguns mal anomenat cubisme, i fa d’aquesta abstracció lineal quelcom semblant que sense voler se’ns oblida, com si fos un paper esquinçat o una senzilla taca de pintura a la paret.
Ella va arribar del silenci de l’orient i pinta en silenci, parla amb els seus pinzells, retratant personatges i et fa tafanejar-los i pensar amb ells dins la societat, la qual seria bo de donar-li a vegades una bona sacsejada o repàs, curiós per a un artista.
Aquesta russa de sud, establerta Vilajuïga, em va seduir, amb la seva primera aquarel·la, i creant dibuixos irreverents i seductors, alguns amb una càrrega brutal d’erotisme i sensualitat i trencant motlles i ella per no enfrontant-se a una ‘censura’ que els humans imposem, amb una gran càrrega d’hipocresia, arribant de vegades a les més altes cotes d’estupidesa, va fer desaparèixer els quadres.
Ara després de dotze anys a Catalunya, l’Elena està en el camí de la revolució, amb silenci però amb energia i això particularment m’agrada i il·lusiona molt.

El Quim Pedret, escriptor i fotògraf

Pujat el 12 d’octubre de 2012 festa del Pilar, declarat per mi, Dia de la Catalanitat.

Kudry invita als seus amics a Salt, by Ona Pedret

“Centre Cultural Les Bernardes” de Salt (Gironès)

Invitació Elena Kudrtashova

Invitació de Elena Kudryashova a ‘Les Bernardes’ de Salt

ElenaKudryashova al seu facebook

Invitació de Elena Kudryashova a ‘Les Bernardes’ de Salt, al seu Facebook (Català)

Elena Kudryashova al Facebook

Invitació de Elena Kudryashova a ‘Les Bernardes’ de Salt, al seu Facebook (Castellà)

Pujat per El Quim Pedret el dia 11 d’octubre de 2012 desde Vilajuïga

Elena Kudryashova a Salt juny 2012, by Quim Ona Pedret

Elena KudryyashobaPa amb tomaquet

Aquarel.la de Elena Kudryashova (Pa amb tomaquet)

La pintura russa establerta a Vilajuïga, Elena Kudryashova exposa a Salt la totalitat del treball que va començar fa anys anomenat “Tradicions, Símbols i Llegendes de Catalunya. Hi hauran un total de uns 40 quadres, i altres objectes, que la pintora ha fet servir per pintar els esmentats quadres.
La exposició serà inaugurada per l’alcalde de Salt i President de la Diputació de Girona, el Sr. Jaume Torremadé
Les obres estan penjades desde el dia 8 d’aquest mes d’octubre, però no es farà inauguració fins el dilluns 15 d’octubre a les 5 de la tarda.
Podeu veure els quadres fins el 31 d’octubre en l’horari habitual del Centre Cultural
“Les Bernardes”.
Els dissabtes i els diumenges el Centre ‘Les Bernardes’ restarà tancat

Elena Kudryashova Emporda

Setmanari Empordà de FIgueres

Pujat per El Quim Pedret el dia 11 d’0ctubre de 2012 desde Vilajuïga

“Sergicoses” a Garriguella, by Quim Pedret

Les meves coses, si les drl Sergi Pedret

…i un mati asoleiat vaig anar a Garriguella amb el meus ‘papis’…

SergicosesGarriguellaSergipedret2

Sergi Pedret i Kudryashova, amb la clau i el ‘duru’

SergicosesGarriguellaSergipedret

Sergi Pedret i Kudryashova, com diu la Tieta: Sense presses

SergicosesGarriguellaSergipedret3

Sergi Pedret i Kudryashova, es broma, soc molt bon nen

SergicosesGarriguellaSergipedret1

Sergi Pedret i Kudryashova, això es molt divertit

Pujat per El Quim Pedret el 2 d’octubre de 2012

“Sergicoses” El futbol, by Quim Pedret

Les coses seves del Sergi Pedret

1SergicosesQuimPedret

Sergi Pedret Kudryashova

2SergicosesQuimPedret

Sergi Pedret Kudryashova

3SergicosesQuimPedret

Sergi Pedret Kudryashova

4SergicosesQuimPedret

Sergi Pedret Kudryashova

5SergicosesSergipedret

Sergi Pedret Kudryashova

Pujat per El Quim Pedret el 29 de setembre de 2010

Estelada catalana a la Xinesa? By Quim Pedret

Estelades a tot ‘drap’

Dons no m’estranyaria gens ni mica. Els xinesos no parlen gaire, però si fixen molt (al cotrari dels ‘llorus’)

vietnamQuimpedret

Estelada a Vietman (no és conya)

Us imagineu els tallers de xinesos fent d’estranquis, samarretes, barretines, mitjons, espardenyes, faixes, calçotets, bragues i el producte estrella: “Estelades”, a tort i dret?
Ells estan fent el seu agost com els ‘top manta’, però amb cara de restrets (serà per què mengen massa arròs)
Se que hi ha alguns catalans ‘patriotes totals’, que les estelades les fan servir de llençols i tovalloles, altres (els més atrevits) han encarregat preservatius a mida, color i sabor al gust, amb la música de Els Segadors, que sona en el moment “clau” (shshh),

Inclòs m’han dit que un alcalde del poble veí, encara està embolicat des del dia onze de setembre, dins d’una estelada com si fos un caneló del dia de Sant Esteve, sembla que era per fer-se fotos amb els amics.
Segurament els bombers acabaran de desembolicar-lo aquest cap de setmana. Esperem


Que en som de divertits i curiosos els catalans! oi?

CubaQuim Pedret esteladaMarti

Estelada a Cuba

Visca Catalunya (el meu país)

Pujat per El Quim Pedret el 27 de setembre de 2012

Ens veiem el 25 de Novembre del 2012, by Quim Pedret

Molta gent, polítics, analistes, periodistes i professors ‘d’alt nivell’, estan buscant els tres peus al gat del perquè de tot plegat, amb anàlisis profunds i que el poble no entén res de res i ells mateixos parlen en una forma ‘despectiva’ parlant del català com “d’electorat i vots”, com si els catalans fóssim una colla d’ovelles o numerets que anem dins del bombo de la rifa de la tómbola parroquial.
Sento tristesa, per les seves mancances i complexes. Pero seran benaventurats, tindran el seu minut de gloria? No ho sé. Una patada és pitjor
Avui penjo el darrer escrit, fotografia o broma, en ver les eleccions de 25 de novembre i el seu perque. No faré cap escrit seriós
Qualsevol escrit que jo fes, si caigués en mans estranyes (cosa que ja ha passat) podria fer un mal polític i de retruc a Catalunya i en la persona que votaré en les properes eleccions. Per sort els amics els trio jo i la família em varen dir que me la varen donar els deus
No puc, ni vull afegir res mes. Sortosament, no tinc ni idees polítiques ni religioses, ni crec amb Deu, ni ell creu amb mi, però aquí a baix, se de qui em puc refiar. Comptem? Deixem-ho

Jo sempre he parlat desde el punt de la lògica i res més. Segurament no sóc el mes intel·ligent, ni el mes savi. Ni sóc el més imbécil. Observo i penso durant moltes hores al dia.
Mai li preguntaré a ningú: Ja has arribat? O al pobre indigent que està embolicat dins de una manta: Que tens fred? Si de cas li preguntaré: Tenies fred?
Tots el debats buscant un perquè dogmàtic, dels que voldran fer càtedra mostrant les seves carències i interessos polítics (o mercenaris) m’estan semblant a dia d’avui estèrils i inútils.
Ara a Catalunya nomes hi a una raó del que està passant i passarà a Catalunya. La raó es senzillament Catalunya i els catalans. Que no hi donin mes voltes, no te cap mes sentit.
Com diem: ‘El que vulgui peix que es mulli el cul’ i m’entres l’eixerit de torn, va escrivint o dient a qualsevol medi de ‘desinformació’ que pensi (no li farà cap mal) Estic una mica fart que alguns inútils es copiïn els meus escrits. Se que sabreu perdonar.me la meva ‘modèstia’
Jo nomes tinc una paraula i la meva veritat, i estic molt be amb les dues coses. Grouxo tenia dues o tres morals, jo nomes tinc una moral, i una sola paraula.

Vull dir una cosa: ‘Molts han dit coses i frases bantant barrueres, com: Botiflers espanyols i anticatalans. O han dit : Estan jugant a la Puta i a la Ramoneta. Jo en dic una que deia el meu pare en favor de una persona que sap el que te entre mans:”

“Ets més ‘puta’ que bonic” Cuanta raó tens amic, quanta raó tenia el meu pare i segons moltes dones i també bastants homes, ets molt guapo, ¡¡ Gràcies !!

I ara jo també vaig a fer una migdiada com el Sr. Andreu Mas-Colell i la Sra. Joana Ortega, crec que la mereixo. Ells ja han fet vacances pagades, jo res de res.


Amen i molta salut i paciència que no s’acabi

El Quim

Mentres arriba Nadal, podem fer una migdiada? val

Somnis de independencia

Dia 25 de setembre del 2012 després de dinar… zzzzzz

Podem parlar amb les mans?  segurament. Inclòs quant dormim

El mestre parla amb les mans

MasQuimPEdret QuimPedretMasMascolell

QuimPEdretArturMas

Ondia! Ondia!  Quin pollastre he montat

Dons endevant

QuimPedretandreumascolell MasColellQuimPedret1

Pujat per El Quim Pedret el 26 de Setembre de 2012

Una tardor aristocràtica i moguda, by Quim Pedret

“Quimicoses”

I si tenim una aristocràcia amb un Petit Príncep Català ¡¡Quina conya!!

I mira que tinc feina, i mira que hi ha gent que escriu be i jo tossut escrivint cosetes ‘xorres’, amb lo difícil que està tot. Deu ser un vici oi? Perquè aquí a vosaltres companys de diari si que escriviu bé i tampoc us paguen res, oi? Oiiiii?
Sinó, mira que protesto al ‘jefe’.
Com deia tinc feina, ja que al ben mig de l’octubre tinc d’estar a punt de solfa, per una ‘expo’ de la pintora Elena Kudryashova (la meva ‘jefa’) a Salt (Gironès) i jo aquí, vinga fer el ‘trapella’

I dic jo…. Aquesta Primavera-estiu (cony, semblo un anunci del Corte Inglés) he sentit unes frases que m’han produït certa ‘preocupació’: “Lo siento mucho, me he equivocado pido perdón no volverá a ocurrir”, “España ens roba”, el famòs ”No vull pagar”, “Estoy triste” i “Quina calor que fa, tu no?”
Anem a pams.
Una frase era de pena, era d’un home (Juan Carlos I) a punt d’entrar a un asilo amb la ‘escopeta nacional’ (ranci pur) ´
L’altra frase tenies ganes de dir.li: “O calles o et foto la cartera i veuràs el que és un bon robatori d’un català emprenyat i de mala gaita”.

L’altra frase et venien ganes de dir: “Jo tampoc vull pagar (peatges), però pago per tot molt car que sigui i tinc de riure per pebrots”.
L’altra frase era del nen pobre-ric del Madrid (Cristiano Ronaldo), un pobre infeliç, que li fotries dues clatellades i l’enviaries a treballar a la mina Gandul!
La darrera frase que m’ha tret de polleguera…. Fa calor oi? Tu no?
Amb la maleïda calor la gent s’ha lluit…. ¡¡
I un dia prendrem mal!! I el mal humor que et posen? Et venien ganes de dir: “Si, fa calor, molta calor” i que passa? Eh?”
“Si, jo també en tinc de calor i em fotu com tu i cada vegada que et sento, tinc més calor, o és que et penses que visc a un altre planeta?”
Uff… ara després d’acostumar-me a la punyetera calor, coses que te el temps, arriba el fred, ja que arriba la tardor, plou i cauen les fulles i tal Pasqual?. Òndia! la tardoooooor? No fotem conyes amb les fulles, ni la calamarsa
Catalunya anirà bé? Tindrem tardor moguda?
Comencem a suar? o alguns ja han començat a tindre escal-freds? Avui dimecres, el reiet d’Espanya (el que tá una In-Fanta i varis xoriços), ja ha dit la seva ‘collonada’. Veurem.
De moment esperem al dijous el que passa a La Moncloa, a veure com té els ous en Mariano (regal del nostre estimat President -així s’anima més) Igual el gallec Mariano, el té passats per aigua de tanta plorera.

La llet! M’ha dit en Mas, que ja li portarà un altre dia si li toca una mica més el potet a la punyetera Alícia S. Camacho (es veu que ja no s’estimen massa, shshsh).
Sé que dins dels pots (no ho comenteu), hi ha molta mala llet catalana espesa, condensada i pesada. Vaja, més o menys com els pebrots farcits que arrosseguem els catalans per arreu.
Amen
Una cordial salutació de El Quim des del Principat de Catalunya (us imagineu que un dia tenim una mena d’aristocràcia?) o sigui, tenim un Petit Príncep Català, encara que només fos per tocar els ’tilins’ als republicans? Quina conya!!. Ells, ERC tota la vida pregonant una república i … vatua l’olla, toma monarquia descafeïnada. Sóc dolent o no tant

Escolteu! O és que els catalans no teníem un Comte de Barcelona i anàvem tan cofois per la vida?. Doncs llavors haurem de preguntar-li a l’Armand de Fluvià si encara queda lliure un títul nobiliari, tipus marqués, o millor que sigui compte, no fos cas que el meu President Artur Mas el necessites per la propera primavera-estiu
Algú dubte que si hi hagués avui eleccions, guanyaria Convergència? Perquè per Unió, ja no poso les mans al foc, se de bona tinta que molts d’Unió han tirat el carnet de militància per l’aigüera. En Duran potser ho farà aviat i de pet cap al PP de Madrid (ell allà, està com a casa)
Ara si dic.. Adéu, i que ens pentini a tots la iaia, ja que si badem massa, igual ens arrissen des de Madrid a tots plegats.

Però si ‘antes no estabamos tan mal’, ara podem estar de conya, però com diu el Monegal: ¡¡Alerta Papitu!!

Pujat per El Quim Pedret el 18 d’octubre des de Vilajuïga


Cerrar
Enviar por Correo