Categoría: General

La Pintora Elena Kudryashova exposa a Salt Octubre 2012

 

Reportage de Girona Televisió el dia 15 d’octubre de 2012 a Salt a la artista Elena ‘Kudry’

Elena Kudryashova a la Casa de Cultura “Les Bernardes” de Salt (Gironès)

 

“Podria semblar l’expressió artística de un català d’arrel, que amb el ‘refum’ de l’independència, li ha fet ressorgir la vena catalanista i ha volgut plasmar sobre la tela les tradicions mes catalanes, però es en realitat el fruit del pinzell d’origen rus, el d’Elena Kudryashova, que fa dotze anys va vindre a Catalunya per establir-se a Vilajuïga, al cor de l’Empordà,
El quadres son de fet la plasmació del impacte, els sentiments que li proporcionen la cultura que l’acollit, la catalana.
L’exposició que es pot veure aquests dies a la Casa de Cultura ‘Les Bernardes’ de Salt, porta per títol “Tradicions, Llegendes i Símbols de Catalunya” i mostra un conjunt de quinze obres amb un estil que es caracteritza per un traç alegre i colorit i que ella mateixa anomena “gaudinià”
Elena Kudryashova, a mes te la intenció de fer una festa catalana amb els seus quadres a principis de l’any vinent, on està previst que faci donació a la Generalitat de Catalunya del quadre “La Senyera” com a regal al poble català.
A l’exposició també on també si pot veure un avans de un treball que l’artista esta fent amb la compositora també russa, Alexandra Bassok sobre uns texts catalans del poeta Ricart Bonmatí. Es podrà veure a “Salt (Gironès) fins el proper 1 de novembre”

Girona TV

 

 

Pujat per El Quim Pedret el 18 d’octubre de 2012

Les pintures de Elena Kudryashova a Salt Oct. 2012

 

ElenaKUdryashova TotSalt

Elena Kudryashova el dilluns 15 a “Les Bernardes” de Salt

 

Font: www.totsalt.cat

 

Elena Kudryashova Pau Casals

El Mestre Pau Casals Pastel de Elena Kudryashova

 

 

 

Pujat per El Quim Pedret el 13 d’octubre de 2012 desde Vilajuïga

“Elena Kudryashova l’artista que parla amb els pinzells”

Elena Kudryashova amb els seus colors, en les formes, les idees al més alt extrem, la voluntat, el treball, i l’imaginació ens ha declarat una revolució permanent i un llegat molt generós de felicitat plàstica molt acurada.
Jo m’atrevit a anomenar-la ‘Patumaire o artista d’art patùmic’ donat els seu colors i el seu estil a vegadades de dibuixar. Ella que fins i tot va recuperat un modernisme de principis del segle XIX, de aquí lo de ‘gaudiniana lineal’, penso que ara aquest modernisme és molt vàlid en mans d’aquesta dona, que ens submergeix al seu món de fantasies, a vegades irreals amb tons increïbles de color i imaginació.

Si amb alguna de les obres us voleu submergir-vos en la imaginació, podreu fer-ho, i preneu ‘La Senyera’ com a exemple. Si voleu un carnaval amb rateta o un mussol amb barretina de ben segur el trobareu. Amb aquestes obres fins i tot és possible tenir una ració de cultura i de llegenda o compte. Inclòs de contracultura
Ella s’ha atrevit a fondre i confondre i l’art i personatges de compte en forma de llegenda perquè així nosaltres tinguem un plaer afegit a les nostres cansades històries diàries i gairebé sempre, malauradament massa avorrides o fins i tot un xic absurdes.

Ella, com jo, és com la mainada, nena gran, perquè tots portem un nen/a a dins. Si no fos així, malament aniríem. Aquesta és possiblement les nostres grans veritats que ens complementen quant treballem junts
Probablement no hi ha obra, que m’hagi seduït tant, com la d’Elena, que ha fugit molt sovint de tocs acadèmics avorrits i també d’absurdes ‘genialitats artístiques, aquelles que volen ser i no poden. Sempre ha d’arribar a una ‘genialitat’, des de la mes joventut desde l’anonimat, per fer-nos veure que tot es mes senzill? Es possible. Benvinguda sigui

Kudry Pensa

Escultura de Plensa a Moscou

Kudryashova aboca els seus propòsits en forma de veritats, ja sigui damunt de teles, o un senzill cartró.
Crec que si vol seduir-nos, ho aconsegueix, perquè ens deixem i volem.
Perquè amb les seves obres algunes massa correctes, en el més pur acadèmic ens porten al seu món imaginari. Aquesta barreja de sensacions m’ha captivat, fins al punt de poder distingir i entendre el que l’art és en si, dins de l’art i el que la matèria és en si, fins que unes mans privilegiades la manipulen, donant-li color per convertint-la en obra d’art, que es molt fàcil entendre a la nostra mirada.
Si sóc sincer, ja estava predisposat a mirar la seva obra amb un afecte personal, conseqüència d’una relació familiar. Elena es la meva esposa. Kudryshova es un altre historia
La deducció lògica no podia ser una altra, admirar-la primer com a persona i desprès mirant vers el camí de la seva creativitat, i trobar en els eu bon treball seu treball aquesta dualitat, que sortosament emmanilla a l’esposa i al crític
Ha estudiat Belles arts en la seva població natal a Nisznikams (Russia), ha treballat en silenci i la seva inquietud li ha portat als més diversos racons de Catalunya, abans passant uns anys al Japó on troba la pau i la serenor en la que ara pinta i amb aquest sentiment i treball, ens va deixant una seducció de tot el que un artista pot desitjar i tenir: dibuix, color, imaginació, sacrifici i tècnica per arribar a crear una bona pintura i es per això que aquesta barreja porta a fer l’obra de l’Elena a ser dolça i severa, desafiadora i dura, irònica i tendra.
Kudruashova transmet la sensació del allò ben fet, amb el seu punt més crític i el que es més bàsic en ella: el perfeccionisme. Es un valor segur en l’art, per aquest ventall de possibilitats i creacions que desenvolupa amb aquesta senzillesa i força
Elena em va seduir fins al punt, inusual en mi, que em vaig declarar ‘fan’ de ella, i així l’hi vaig dir. Ella també estava d’acord amb mi. Mai a meva vida, com a fotògraf, escriptor, o pensador, he tingut ídols. Solament a la meva esposa. De l’Elena vaig pensar que feia creïble la cosa que em semblava mes increïble. Amb la seva obra vaig entendre a l’escultor i geni Jaume Plensa i les paraules del pintor Miquel Barceló quant deia que anava al Louvre de tant en tant, per tindre allò mes semblant a un orgasme o una petita ‘masturbació’

jaumeplensakudry

Elena Kudryashova i Jaume Plensa (català universal) a Moscou


De la seva mà surt un art lineal amb tendències gaudinianes, per a alguns mal anomenat cubisme, i fa d’aquesta abstracció lineal quelcom se semblant que sense voler se’ns oblida, com si fos un paper esquinçat o una senzilla taca de pintura a la paret.
Ella va arribar del silenci de l’orient i pinta en silenci, parla amb els seus pinzells, retratant personatges i et fa tafanejar-los i pensar amb ells dins la societat, la qual seria bo de donar-li a vegades un bona sacsejada o repàs, curiós per a un artista.
Aquesta russa de sud, establerta Vilajuïga, em va seduir, amb la seva primera aquarel·la, i creant dibuixos irreverents i seductors, alguns amb una càrrega brutal d’erotisme i sensualitat i trencant motlles i ella per no enfrontant-se a una ‘censura’ que els humans imposem, amb una gran càrrega d’hipocresia, arribant de vegades a la mes altes cotes d’estupidesa, va fer desaparèixer els quadres.
Ara després de dotze anys a Catalunya, l’Elena està en el camí de la revolució, amb silenci però amb energia i això particularment m’agrada i il-lusiona molt.

El Quim Pedret, escriptor i fotògraf

Pujat el 12 d’octubre de 2012 festa del Pilar, declarat per mi, ‘DIa de la CCataatalanitat’

Elena invita als seus amics a la seva exposició de Salt, by Elena Kudry

“Centre Cultural Les Bernardes” de Salt (Gironès)

Invitació Elena Kudrtashova

Invitació de Elena Kudryashova a ‘Les Bernardes’ de Salt

 

 

ElenaKudryashova al seu facebook

Invitació de Elena Kudryashova a ‘Les Bernardes’ de Salt, al seu Facebook (Català)

 

 

Elena Kudryashova al Facebook

Invitació de Elena Kudryashova a ‘Les Bernardes’ de Salt, al seu Facebook (Castellà)

 

 

Pujat per El Quim Pedret el dia 11 d’octubre de 2012 desde Vilajuïga

Elena Kudryashova exposa a Salt (Gironès) Setmanari Empordà

Elena KudryyashobaPa amb tomaquet

Aquarel.la de Elena Kudryashova (Pa amb tomaquet)

 

La pintura russa establerta a Vilajuïga, Elena Kudryashova exposa a Salt la totalitat del treball que va començar fa anys anomenat “Tradicions, Símbols i Llegendes de Catalunya. Hi hauran un total de uns 40 quadres, i altres objectes, que la pintora ha fet servir per pintar els esmentats quadres.
La exposició serà inaugurada per l’alcalde de Salt i President de la Diputació de Girona, el Sr. Jaume Torremadé
Les obres estan penjades desde el dia 8 d’aquest mes d’octubre, però no es farà inauguració fins el dilluns 15 d’octubre a les 5 de la tarda.
Podeu veure els quadres fins el 31 d’octubre en l’horari habitual del Centre Cultural
“Les Bernardes”.
Els dissabtes i els diumenges el Centre ‘Les Bernardes’ restarà tancat

 

Elena Kudryashova Emporda

Setmanari Empordà de FIgueres

 

 

Pujat per El Quim Pedret el dia 11 d’0ctubre de 2012 desde Vilajuïga

"Sergicoses" visita Garriguella Octubre 2012

 

Les meves coses

…i un mati asoleiat vaig anar a Garriguella amb el meus ‘papis’…

 

SergicosesGarriguellaSergipedret2 

Sergi Pedret i Kudryashova, amb la clau i el ‘duru’

 

 

SergicosesGarriguellaSergipedret

Sergi Pedret i Kudryashova, com diu la Tieta: Sense presses

 

 

SergicosesGarriguellaSergipedret3 

Sergi Pedret i Kudryashova, es broma, soc molt bon nen

 

 

SergicosesGarriguellaSergipedret1

Sergi Pedret i Kudryashova, això es molt divertit

 

Pujat per El Quim Pedret el 2 d’octubre de 2012

"Sergicoses" Clases de futbol, by Sergi Pedret

Les seves coses

1SergicosesQuimPedret 

Sergi Pedret Kudryashova

 

 

 

2SergicosesQuimPedret 

Sergi Pedret Kudryashova

 

 

 

3SergicosesQuimPedret 

Sergi Pedret Kudryashova

 

 

 

4SergicosesQuimPedret 

Sergi Pedret Kudryashova

 

 

 

5SergicosesSergipedret

Sergi Pedret Kudryashova

 

 

 

Pujat per El Quim Pedret el 29 de setembre de 2010

Estelada catalana a la Xinesa? By Quim Pedret

Estelades a tot drap

 

Dons no m’estranyaria gens ni mica. Els xinesos no parlen gaire, però si fixen molt (al cotrari dels ‘llorus’)

 

vietnamQuimpedret

Estelada a Vietman (no es conya)

 

Us imagineu els tallers de xinesos fent d’estranquis, samarretes, barretines, mitjons, espardenyes, faixes, calçotets, bragues i el producte estrella: “Estelades”, a tort i dret?
Ellls estan fent el seu agost com els ‘top manta’, però amb cara de restrets (será per que mengen massa arròs)
Se que hi han alguns catalans ‘patriotes totals’, que les estelades les fan servir de llençols i tovalloles, altres (els mes atrevits) han encarregat preservatius a mida, color i sabor al gust, amb la musica de Els Segadors, que sona en el moment “clau” (shshh),

Inclòs m’han dit que un alcalde del poble veí, encara està embolicat desde el dia onze de setembre, dins de una estelada com si fos un caneló del dia de Sant Esteve, sembla ser que era per fer-se fotos amb els amics.
Segurament els bombers acabaran de desembolicar-lo aquest cap de setmana. Esperem

 

Que en som de divertits i curiosos els catalans! oi?

CubaQuim Pedret esteladaMarti

Estelada a Cuba

Visca Catalunya (el meu país)

 

Pujat per El Quim Pedret el 27 de setembre de 2012

Ens veiem el 25 de Novembre del 2012, by Quim Pedret

 

Molta gent, polítics, analistes, periodistes i professors ‘d’alt nivell’ estan buscant els tres peus al gat del perquè de tot plegat, amb anàlisis profunds i que el poble no entén res de res i ells mateixos parlen en una forma ‘despectiva’ parlant del català com “d’electorat i vots”, com si els catalans fóssim una colla d’ovelles o numerets que anem dins del bombo de la rifa de la tómbola parroquial.
Sento tristesa, per les seves mancances i complexes.Pero seran benaventurats, tindran el seu minut de gloria (una patada es pitjor)
Avui penjo el darrer escrit, fotografia o broma, en ver les eleccions de 25 de novembre i el seu perques. No faré cap escrit seriós
Qualsevol escrit que jo fes, si caigués en mans estranyes (cosa que ja ha passat) podria fer un mal polític i de retruc a Catalunya i en la persona que votaré en les properes eleccions. Per sort els amics els trio jo i la família em varen dir que me la varen donar els deus
No puc, ni vull afegir res mes. Sortosament, no tinc ni idees polítiques ni religioses i crec amb Deu, ni ell creu amb mi, però aquí a baix, se de qui em puc refiar. Comptem? Deixem-ho
Jo sempre he parlat desde el punt de la lògica i res mes. Segurament no soc el mes intel·ligent, ni el mes savi. Observo i penso durant moltes hores al dia. Mai li preguntaré a ningú: Ja has arribat? O al pobre indigent que està embolicat dins de una manta: Que tens fred? Si de cas li preguntaré: Tenies fred?
Tots el debats buscant un perquè dogmàtic, dels que voldran fer càtedra mostrant les seves carències i interessos polítics (o mercenaris) m’estan semblant a dia d’avui estèrils i inútils.
Ara a Catalunya nomes hi a una raó del que està passant i passarà a Catalunya. La raó es senzillament Catalunya i els catalans. Que no hi donin mes voltes, no te cap mes sentit.
Com diem: ‘El que vulgui peix que es mulli el cul’ i m’entres l’eixerit de torn, va escrivint o dient a qualsevol medi de ‘desinformació’ que pensi (no li farà cap mal) Estic una mica fart que alguns inútils es copiïn els meus escrits. Se que sabreu perdonar.me la meva ‘modèstia’
Jo nomes tinc una paraula i la meva veritat, i estic molt be amb les dues coses. Grouxo tenia dues o tres morals, jo nomes tinc una moral, i una sola paraula.

Vull dir uan coseta: ‘Molts han dit coses i frases bantant barrueres, com: Botiflers espanyols i anticatalans.O han dit : Estan jugant a la Pu… i a la Ramoneta. Jo en dic una que deia el meu pare en favor de una persona que sap el que te entre mans:”

“Ets mes pu… que bonic” Cuanta raó tens amic, quanta raó tenia el meu pare i segons moltes dones i també homes ets molt guapo, ¡¡ gràcies !!

I ara jo també vaig a fer una migdiada com el Sr. Andreu Mas-Colell i la Sra. Joana Ortega, crec que la mereixo. Ells ja han fet vacances pagades, jo res de res.


Amen i molta salut i paciència que no s’acabi

El Quim

 

Mentres arriba Nadal, podem fer una migdiada? val

Somnis de independencia

Dia 25 de setembre del 2012 després de dinar… zzzzzz

 

 

 

Podem parlar amb les mans?  segurament. Inclòs quant dormim

 

 

El mestre parla amb les mans

MasQuimPEdret    QuimPedretMasMascolell     

 

 

QuimPEdretArturMas

¡¡ Ondia Ondia !! Quin pollastre he montat

 

 

Dons endevant

QuimPedretandreumascolell     MasColellQuimPedret1

 

 

 

 

Pujat per El Quim Pedret el 26 de Setembre de 2012

Una tardor moguda, by Quim Pedret

"Quimicoses"

I si tenim una aristocracia amb un Petit Príncep Català ¡¡ Quina conya !!

I mira que tinc feina, i mira que hi ha gent que escriu be i jo tossut escrivin cosetes ‘xorres’, amb lo dificil que està tot. Deu ser un vici oi? Perquè aquí a vosaltres companys de diari sique escribiu be i tampoc us paguen res, oi? Oiiiii? Sinó, mira que protesto al ‘jefe’.
Com deia tinc feina, ja que al ben mig de l’octubre tinc de estar a punt de solfa, per una expo de la pintora Elena Kudryashova (la meva ‘jefa’) a Salt (Gironès) i jo aqui vinga fer el ‘trapella’

I dic jo…. Aquesta Primavera-estiu (cony, semblo un anunci del Corte Inglès) he sentit unes frases que m’han produït certa ‘preocupació’: "Lo siento mucho, me he equivocado pido perdón no volverá a ocurrir", "España ens roba", el famòs "No vull pagar", "Estoy triste" i "Quina calor que fa, tu no?"
Anem a pams. Una frase era de pena, era de un home a punt d’entrar al asilo amb la ‘escopeta nacional’ (ranci pur), ´
L’altre frase tenies ganes de dir.li: "O calles o et foto la cartera i veuràs lo que es un bon robatori de un català emprenyat i de mala gaita". L’altre frase et venien ganes de dir: "Jo tampoc vull pagar, però pago i pago per tot molt car i tinc de riure per pebrots". L’altre frase era del nen pobre.ric del Madrid, un pobre infeliç, que li fotries dues clatellades i l’enviaries a treballar a la mina ¡¡ Gandul l!! , i per últim la frase que m’ha tret de polleguera…. ¡¡ Fa calor oi? Tu no?!!, Amb la ditxossa calor la gent s’ha lluit…. ¡¡I un dia prendrem mal !! ¡¡I el mal humor que et posen !!? Et venien ganes de dir: "Si, fa calor, molta calor" i que passa? Eh?" "Si, jo també en tinc de calor i em fotu com tu i cada vegada que et sento, tinc mes calor, o es que et penses que visc a un altre planeta?"
Uff… ara després d’acostumar-me a la punyetera calor, coses que te el temps, arriba el fred, ja que arriba la tardor, plou i cauen les fulles i tal Pascual?. ¡¡Ondia! la tardoooooor???? No fotem conyes amb els fulles, ni la calamarsa
Catalunya anirà be? Tindrem tardor mogudeta? Comencem a suar? o alguns ja han començat a tindre escal-freds? Avui dimecres, el reiet de Espunya (el que te una In-Fanta de xoriço), ja et dit la seva ‘cullonada’. Veurem.
De moment esperem al dijous el que passa a La Moncloa, a veure com te els ous en Mariano (regal del nostre estimat President -així s’anima mes) Igual el gallec Mariano el te passats per aigua de tanta ploreres.
La llet, m’ha dit en Mas, que ja li portarà un altre dia si li toca una mica mes el potet la punyeterota Alicia (es veu que ja no s’estimen massa, shshsh). Se que dins dels pots (no ho comenteu), hi ha molta mala llet catalana espesa, condensada i pesada. Vaja, mes o menys com els pebrots farcits que arrosseguem el catalans per arreu.
Amen
Una cordial salutació de El Quim desde el Principat de Catalunya (us imagineu que un dia tenim una mena d’aristocràcia?) o sigui, tenim un Petit Príncep Català, encara que nomes fos per tocar els ’tilins’ als republicans? ¡¡ Quina conya !!. Ells, ERC tota la vida pregonant una república i … vatua l’olla toma monarquia descafeïnada. Soc dolent o no tant
¡¡¡Escolteu, escolteu!! O es que el catalans no teníem un Compte de Barcelona i anàvem tan cofois per la vida?. Tindrem que preguntar-li a l’Armand de Fluvià si encara queda lliure un titul nobiliari, tipus marqués, o millor que sigui compte, no fos cas que el meu President Artur Mas el necessites per la propera primavera-estiu (electorals?) del Tall Català (abans anomenat El Corte inglés) Algú dupta que si hi haguesin avui mateix eleccions guanyaria Convergència? Perquè per Unió, ja no poso les mans al foc, se de bona tinta que molts d’Unió han tirat el carnet de militància per l’aigüera. En Duran potser ho farà aviat i de pet cap al PP de Madrid (ell allà, està com a casa)
Ara si dic.. Adéu si-au, i que ens pentini a tots la iaia, ja que si badem massa, igual ens arrissen desde Madrid a tots plegats.

Però si ‘antes no estabamos tan mal’, ara podem estar de conya, però com diu el Monegal: ¡¡Alerta Papitu!!

Pujat per El Quim Pedret el 18 d’octubre desde Vilajuïga

 


Cerrar
Enviar por Correo