El Quim

Dissabte 27 d’octubre 2012

Pujat a les 21h 39m

“Elena Kudryashova l’artista que parla amb els pinzells”

octubre 12, 2012
1ª Part
Elena Kudryashova
Art Kudryshova
OPINIO
Elena Kudryashova amb els seus colors, en les formes, les idees al més alt extrem, la voluntat, el treball, i l’imaginació ens ha declarat una revolució permanent i un llegat molt generós de felicitat plàstica molt acurada.
Jo m’atrevit a anomenar-la ‘Patumaire o artista d’art patùmic’ donat els seu colors i el seu estil a vegadades de dibuixar. Ella que fins i tot va recuperat un modernisme de principis del segle XIX, de aquí lo de ‘gaudiniana lineal’, penso que ara aquest modernisme és molt vàlid en mans d’aquesta dona, que ens submergeix al seu món de fantasies, a vegades irreals amb tons increïbles de color i imaginació.
Si amb alguna de les obres d’us voleu submergir-vos en la imaginació, podreu fer-ho, i preneu ‘La Senyera’ com a exemple. Si voleu un carnaval amb rateta o un mussol amb barretina de ben segur el trobareu. Amb aquestes obres fins i tot és possible tenir una ració de cultura i de llegenda o compte. Inclòs de contracultura
Ella s’ha atrevit a fondre i confondre i l’art i personatges de compte en forma de llegenda perquè així nosaltres tinguem un plaer afegit a les nostres cansades històries diàries i gairebé sempre, malauradament massa avorrides o fins i tot un xic absurdes.
Ella, com jo, és com la mainada, nena gran, perquè tots portem un nen/a a dins. Si no fos així, malament aniríem. Aquesta és possiblement les nostres grans veritats que ens complementen quant treballem junts
Probablement no hi ha obra, que m’hagi seduït tant, com la d’Elena, que ha fugit molt sovint de tocs acadèmics avorrits i també d’absurdes ‘genialitats artístiques, aquelles que volen ser i no poden. Sempre ha d’arribar a una ‘genialitat’, des de la mes joventut desde l’anonimat, per fer-nos veure que tot es mes senzill? Es possible. Benvinguda sigui
Kudry Pensa
Kudryashova aboca els seus propòsits en forma de veritats, ja sigui damunt de teles, o un senzill cartró.
Crec que si vol seduir-nos, ho aconsegueix, perquè ens deixem i volem.
Perquè amb les seves obres algunes massa correctes, en el més pur acadèmic ens porten al seu món imaginari. Aquesta barreja de sensacions m’ha captivat, fins al punt de poder distingir i entendre el que l’art és en si, dins de l’art i el que la matèria és en si, fins que unes mans privilegiades la manipulen, donant-li color per convertint-la en obra d’art, que es molt fàcil entendre a la nostra mirada.
Si sóc sincer, ja estava predisposat a mirar la seva obra amb un afecte personal, conseqüència d’una relació familiar. Elena es la meva esposa. Kudryshova es un altre historia
La deducció lògica no podia ser una altra, admirar-la primer com a persona i desprès mirant vers el camí de la seva creativitat, i trobar en els eu bon treball seu treball aquesta dualitat, que sortosament emmanilla a l’esposa i al crític
Ha estudiat Belles arts en la seva població natal a Nisznikams (Russia), ha treballat en silenci i la seva inquietud li ha portat als més diversos racons de Catalunya, abans passant uns anys al Japó on troba la pau i la serenor en la que ara pinta i amb aquest sentiment i treball, ens va deixant una seducció de tot el que un artista pot desitjar i tenir: dibuix, color, imaginació, sacrifici i tècnica per arribar a crear una bona pintura i es per això que aquesta barreja porta a fer l’obra de l’Elena a ser dolça i severa, desafiadora i dura, irònica i tendra.
Kudruashova transmet la sensació del allò ben fet, amb el seu punt més crític i el que es més bàsic en ella: el perfeccionisme. Es un valor segur en l’art, per aquest ventall de possibilitats i creacions que desenvolupa amb aquesta senzillesa i força
Elena em va seduir fins al punt, inusual en mi, que em vaig declarar ‘fan’ de ella, i així l’hi vaig dir. Ella també estava d’acord amb mi. Mai a meva vida, com a fotògraf, escriptor, o pensador, he tingut ídols. Solament a la meva esposa. De l’Elena vaig pensar que feia creïble la cosa que em semblava mes increïble. Amb la seva obra vaig entendre a l’escultor i geni Jaume Plensa i les paraules del pintor Miquel Barceló quant deia que anava al Louvre de tant en tant, per tindre allò mes semblant a un orgasme o una petita ‘masturbació’
jaumeplensakudry
Elena Kudryashova i Jaume Plensa a Moscou

De la seva mà surt un art lineal amb tendències gaudinianes, per a alguns mal anomenat cubisme, i fa d’aquesta abstracció lineal quelcom se semblant que sense voler se’ns oblida, com si fos un paper esquinçat o una senzilla taca de pintura a la paret.
Ella va arribar del silenci de l’orient i pinta en silenci, parla amb els seus pinzells, retratant personatges i et fa tafanejar-los i pensar amb ells dins la societat, la qual seria bo de donar-li a vegades un bona sacsejada o repàs, curiós per a un artista.
Aquesta russa de sud, establerta Vilajuïga, em va seduir, amb la seva primera aquarel·la, i creant dibuixos irreverents i seductors, alguns amb una càrrega brutal d’erotisme i sensualitat i trencant motlles i ella per no enfrontant-se a una ‘censura’ que els humans imposem, amb una gran càrrega d’hipocresia, arribant de vegades a la mes altes cotes d’estupidesa, va fer desaparèixer els quadres.
Ara després de dotze anys a Catalunya, l’Elena està en el camí de la revolució, amb silenci però amb energia i això particularment m’agrada i il-lusiona molt.
El Quim Pedret, escriptor i fotògraf

“Kudryashova, fa que els seus pinzells treballin en silenci” Octubre 2012

2ª Part
octubre 12, 2012
Kudry Tricicle Moscu 2
Elena Kudryashova amb el Tricicle a Russia (Teatre La Estrada de Moscou)
De l’Elena Kudryashova sempre he dit: ‘Quant li arriba l’ inspiració va corren per la casa a buscar una tela, però sempre te punyetera sort i la constància, que la inspiració sempre la troba treballant davant una tela’
Sempre he pensat que se’m faria difícil fer una definició coherent i objectiva d’aquesta creadora del color i les formes, i després vaig pensar que entre la coherència i la incoherència, hi havia un tall de navalla que està entre la meva objectivitat i la meva ‘estimació’.
Si, jo tenia de ser necessàriament coherent, correcte i amb una lògica definició d’ella, i que el meu ull fos un mitjà més o menys vàlid i entenedor per l’espectador. I ella amb les seves obres, a curt o a llarg termini, em tindria de donar la raó o potser no.
Per proximitat, per ser la mare del meu fill, per ser la meva esposa i per ser la millor amiga, el concepte que tinc de ella com a persona i del seu art és diari, és difícil no prendre partit. Per això demano perdó
Sé que tinc al meu costat una de creadores més imaginatives, constants i treballadores que he conegut. Amb ella he fugit espantat d’alguns museus o ‘Mausoleus’, mal anomenats Museus d’Art “Modern” Contemporani.
Amb ella he vist la constància i el treball del dia a dia, aquest treball que es va portar de sota el braç del seu Japó adoptat, i de la seva Rússia natal, que a vegades me ‘enerva’, que em pica, que és molt dur de viure, però que em fa somiar i el resultat final de la seva obra és molt agraït.
Se que és molt difícil separar l’artista de la persona. L’Elena m’evoca sentiments i la Kudryashova em dona les sensacions i els sentiments i al final sortosament em porta a tenir al costat el binomi: Elena-Kuryashova, la meva esposa i la meva artista preferida. Per mi la millor
En el seu treball sempre està l’anàlisi sistemàtic de l’home (ser humà), furga en el seu esperit i amb un gran compromís de la tècnica l’enclasta a la tela, i encara em sorprèn dia a dia.
Ara, ens porta l’última entrega de ‘Tradicions i Llegendes’ Ens porta els darrers ‘Pastorets’. Aquests ‘pastorets’ que porten molta llana i aquests dimonis que a vegades porten moltes ‘banyes’. Que cadascun tregui les seves conclusions de banyes i llanuts. En la majoria de quadres fa, igual sense saber-ho, un reflex d’una societat, que torno a repetir no li agrada gaire. I ami molt menys
Si no cregués en la joventut de l’Elena, el talent, dibuix i tècnica que la porta a tindre, juntament amb aquesta vitalitat per ‘fer sempre’, pensaria que jo (observador, crític i marit) seria molt ‘pobre’, al no tenir absolutament gens d’art davant meu, l’art que a la llarga te de ser el patrimoni de tots i evidentment del nostre fill, en Sergi Pedret i Kudryashova
Ara seguint la seva línea que va emprendre en pintar fons de escena per “La Petita Flauta Màgica” i els seus contes per a nens als Estats Units, ens porta més ‘pastels’ per finalitzar una etapa, ja que tots tenim un nen a dins, i ella ens segueix portant quadres de “Els Reis Mags” de “Caganers”, de “Tiós”, “Gegants i Capgrossos”, “Els Pessebres” i tot el relacionat, segurament sense ella saber-ho, amb la seva infància. Els records que tots tenim de la nostra infantessa.
De l’Elena puc dir que segueixo la seva obra com si fos la meva pròpia. A la Kudryashova li desitjo que exporti dins i fora de Catalunya el millor de ella i si triomfar és això, que ho faci com ara, ben fet, per satisfacció de ella mateixa, i li dic endavant, tot esperant que porti sempre el record de l’escola de la vida, la de les acadèmies d’art de la seva Rússia natal, de la seva Catalunya adoptada o el consell del que sempre serà el seu amic crític i un xic corcó, amb més o menys encert. El seu amic i company, en Quim
I per acabar, vaig escriure fa temps que ens sorprendria en els anys, perquè ella i algun privilegiat més, té molt que aportar a l’art en majúscules, i ha anat deixant els fums indecisos, la seva timidesa i alguna boires, ja que ella ara està en el seu color. I aquest color serà el que ella desitgi.
Uns altres igual es perden per el camí entre el fum i la boira i camins d’art per la seva gloria personal i efímera. Ella, l’Elena seguirà parlant amb els seus pinzells. La seva timidesa es el seu gran aliat, ella no fa soroll. D’això m’encarrego jo.
El que ella diu amb el cor, perquè li neix del sentiment, no necessita ni un sol aplaudiment, ni les més mínimes gràcies. Se que us dona les gràcies per encoratjar-la a seguir pintar per vosaltres. Se que ella és el futur i mai ens deixarà indiferents. S’ho mereix, per treball i el geni. El temps m’està donant la raó.
Gràcies Elena, gràcies Kudryashova per posar color i vida a la meva vida i la nostra vida.
El Quim Pedret, escriptor i fotògraf
Dia de la Catalanitat. 12 d’Octubre 2012
Elena Kudryashova exposa a Salt les ‘Tradicions, Sìmbols i Llegendes de Catalunya
ElenaKudryashova Setmanari EmpordaPesebreCaganer
Detall en que el Setmanari Empordà en que fa referencia a l’exposició del proper dilluns 15 d’octubre  a les 5 de la tarda
Sant Jordi Elena Kudryashova
Sant Jordi i el Drac de Elena Kudryashova
el proper dilluns 15 d’octubre 2012 al Centre Cutural ‘Les Bernardes’ de Salt (Gironès)
La Senyera Catalana, un regal per el poble català de la pintora Elena Kudryashova
“Des d’avui, un dia històric per al nostre país, els catalans, tots els que som i els que es senten catalans, sigui el que sigui el seu origen i la seva llengua natal, visquin lluny o prop de la nostra terra, tots tenim el dret i crec que també l’obligació, d’escriure la història de Catalunya lliurement en majúscules i en català”
Moltes Gràcies catalans
Gràcies President

Elena i Quim
La Senyera dels catalans
Senyera
Quadre La Senyera (La Llejenda de Grifré el Pilós) de Elena Kudryashova

Avui es un gran dia, by Elena ‘Kudry’

septiembre 24, 2012
I deia en Joan Manuel Serrat: Hoy puede ser un gran día, plantéatelo así, aprovecharlo o que pase de largo, depende en parte de ti.
Elena KudryashovaVergedeMontserrat
La Verge de Montserrat, colage de Elena Kudryashova (Col·lecció Particular)
Pujat per El Quim Pedret el 23 de setembre de 2012

El nostre futur està a les vostres mans, by Sergi Pedret

septiembre 23, 2012
“Sergicoses” Les nostres coses
SergiPedretQUimPedret
Sergi Pedret i Kudryashova
“El futur del meu poble passa per vosaltres, els que sou mes grans que jo, vosaltres teniu d’escollir en llibertat el camí que voleu per expressar-vos i ser un gran poble. Si es així, a la fi vosaltres sereu lliures i els nens petits com jo estic segur que tindrem llibertat i futur…. i vosaltres desprès de molts anys viscuts al nostre costat, tindreu una vellesa amb dignitat. Perquè aquest serà el camí que ens haureu ensenyat”
Gracies, moltes gràcies
El Sergi Pedret, un català mes

Una tardor moguda, by Quim Pedret

septiembre 19, 2012
“Quimicoses”
I si tenim una aristocracia amb un Petit Príncep Català ¡¡ Quina conya !!
I mira que tinc feina, i mira que hi ha gent que escriu be i jo tossut escrivin cosetes ‘xorres’, amb lo dificil que està tot. Deu ser un vici oi? Perquè aquí a vosaltres companys de diari sique escribiu be i tampoc us paguen res, oi? Oiiiii? Sinó, mira que protesto al ‘jefe’.
Com deia tinc feina, ja que al ben mig de l’octubre tinc de estar a punt de solfa, per una expo de la pintora Elena Kudryashova (la meva ‘jefa’) a Salt (Gironès) i jo aqui vinga fer el ‘trapella’
I dic jo…. Aquesta Primavera-estiu (cony, semblo un anunci del Corte Inglès) he sentit unes frases que m’han produït certa ‘preocupació’: “Lo siento mucho, me he equivocado pido perdón no volverá a ocurrir”, “España ens roba”, el famòs “No vull pagar”, “Estoy triste” i “Quina calor que fa, tu no?”
Anem a pams. Una frase era de pena, era de un home a punt d’entrar al asilo amb la ‘escopeta nacional’ (ranci pur), ´
L’altre frase tenies ganes de dir.li: “O calles o et foto la cartera i veuràs lo que es un bon robatori de un català emprenyat i de mala gaita”. L’altre frase et venien ganes de dir: “Jo tampoc vull pagar, però pago i pago per tot molt car i tinc de riure per pebrots”. L’altre frase era del nen pobre.ric del Madrid, un pobre infeliç, que li fotries dues clatellades i l’enviaries a treballar a la mina ¡¡ Gandul l!! , i per últim la frase que m’ha tret de polleguera…. ¡¡ Fa calor oi? Tu no?!!, Amb la ditxossa calor la gent s’ha lluit…. ¡¡I un dia prendrem mal !! ¡¡I el mal humor que et posen !!? Et venien ganes de dir: “Si, fa calor, molta calor” i que passa? Eh?” “Si, jo també en tinc de calor i em fotu com tu i cada vegada que et sento, tinc mes calor, o es que et penses que visc a un altre planeta?”
Uff… ara després d’acostumar-me a la punyetera calor, coses que te el temps, arriba el fred, ja que arriba la tardor, plou i cauen les fulles i tal Pascual?. ¡¡Ondia! la tardoooooor???? No fotem conyes amb els fulles, ni la calamarsa
Catalunya anirà be? Tindrem tardor mogudeta? Comencem a suar? o alguns ja han començat a tindre escal-freds? Avui dimecres, el reiet de Espunya (el que te una In-Fanta de xoriço), ja et dit la seva ‘cullonada’. Veurem.
De moment esperem al dijous el que passa a La Moncloa, a veure com te els ous en Mariano (regal del nostre estimat President -així s’anima mes) Igual el gallec Mariano el te passats per aigua de tanta ploreres.
La llet, m’ha dit en Mas, que ja li portarà un altre dia si li toca una mica mes el potet la punyeterota Alicia (es veu que ja no s’estimen massa, shshsh). Se que dins dels pots (no ho comenteu), hi ha molta mala llet catalana espesa, condensada i pesada. Vaja, mes o menys com els pebrots farcits que arrosseguem el catalans per arreu.
Amen
Una cordial salutació de El Quim desde el Principat de Catalunya (us imagineu que un dia tenim una mena d’aristocràcia?) o sigui, tenim un Petit Príncep Català, encara que nomes fos per tocar els ’tilins’ als republicans? ¡¡ Quina conya !!. Ells, ERC tota la vida pregonant una república i … vatua l’olla toma monarquia descafeïnada. Soc dolent o no tant
¡¡¡Escolteu, escolteu!! O es que el catalans no teníem un Compte de Barcelona i anàvem tan cofois per la vida?. Tindrem que preguntar-li a l’Armand de Fluvià si encara queda lliure un titul nobiliari, tipus marqués, o millor que sigui compte, no fos cas que el meu President Artur Mas el necessites per la propera primavera-estiu (electorals?) del Tall Català (abans anomenat El Corte inglés) Algú dupta que si hi haguesin avui mateix eleccions guanyaria Convergència? Perquè per Unió, ja no poso les mans al foc, se de bona tinta que molts d’Unió han tirat el carnet de militància per l’aigüera. En Duran potser ho farà aviat i de pet cap al PP de Madrid (ell allà, està com a casa)
Ara si dic.. Adéu si-au, i que ens pentini a tots la iaia, ja que si badem massa, igual ens arrissen desde Madrid a tots plegats.
Però si ‘antes no estabamos tan mal’, ara podem estar de conya, però com diu el Monegal: ¡¡Alerta Papitu!!
Pujat per El Quim Pedret el 18 d’octubre desde Vilajuïga
QuimPedretMarianoMas
¡ Mariano, te he dejado los huevos encima la mesa !
‘Ja soc lliure’ (La tieta Cisqueta Maluc i Pi)
El Quim Pedret
The Day After
Molta gent està contenta i il.lusionada. Molta gent està preocupada, i altra gent ja te plans per a demà, però, realment demà passarà alguna cosa?
Ella està una mica cansada per un dia molt bellugat i m’ha dit: “Jo ja vaig prendre la pastilla del dia després i encara no m’ha vingut la regla” (Tieta Cisqueta Maluc i Pi) ¡¡¡ Tieta, per favor !!
A la seva edat (89 anys) crec que ha arribat a la conclusió que després de 70 anys estudiant senyals i algunes interpretacions de senyals que un dia veurà la llibertat, i la pobreta pensa que igual arriba la fi del món..
Demà li posarè la pel-lícula Braveheart i la meva ‘yayeta’ amb la LLibertta de Wallace igual se m’anima. Pobreta. Segur
I si li possès “El Dia Despues”? (Pel.licula Post-apocalíptica de catàstrofes) de Nicolas Meyer jejeje
Sóc dolent dolent, oi?
TietaCisquetaQuimPedret
Es el fill de la Tieta, es igual de lleig que ella…  (el va tenir de soltera)
Això li pasa per punxar.me. Que es foti
El Quim Pedret, a l’onze de setembre, però sensa pressa

El meu amic diu una gran Senyera ¡¡¡

10 de Setembre 2012
Si, amic Miquel Gotanegra es una gran senyera amb molt de sentiment del que Som i el que volem. Demà es festa, però avui no vull fer cap mena de broma. Cal tindre cura que els nostres símbols -creats per unir- no es sobreposin als nostres sentiments i no caiguem en la trampa de la confrontació que alguns portats per un fanatisme excessiu (potser natural i totalment acceptable dins de la crisis econòmica) i d’altres per desconeixement o mala fe, del que es i significa ser o sentir-se català, han creat un clima una mica tens.
Senyera a Cadaques (Miquel Gotanegra)
Cadaqués (Fotografia: Miquel Gotanegra)
Potser demà onze de setembre caldrà cridar fort per el que cada un creu mes just i es senti ben fort i per això que ens tindrem de donar-nos la llibertat l’un a l’altre, per ser lliures per decidir el que hem de cridar al mon i dir ben fort el que volem, avui, demà i sempre.
Si anem tots units com a catalans i ens respectem les idees, soc conscient que tots els catalans ben nascuts, dins del marc de la concòrdia, trobarem el mateix, el millor per el nostre país.
Desitjo desde aquest raconet de un amic -on hi ha la nostra ‘una gran senyera mare’, a la vora del nostre mar mediterrani- que tinguem una molt bona Diada i que els catalans puguem seguir lluitant per el que sabem que es nostre, sense tindre ‘por a la llibertat’.
Si un dia tenim una serena i tolerant Independència, segurament que la haurem guanyada a pols entre tots, sense excloure a ningú i aquesta te de ser molt benvinguda. Tindrà de ser la realitat de un desig, el desig d’un poble que ha lluitat unit.
…a un amic:

“Se que com tots vols el millor per Catalunya, i qualsevol decisió que prenguis abans, durant o desprès de la nostra Diada, es i serà compartida per la meva persona. Tu, jo i milers de catalans
sabem que vindran temps menys durs per poder treballar i poder fer entre tots, una Catalunya culturalment, socialment i econòmicament mes lliure i justa per tothom.

Carta a una independentista radical i als xantatgistes

L’imperi de la por?
Espriu i el mite de ‘Sepharad’
Després de veure aquest video, encara em feu mes ‘por’ El Quim
El video de la por i el ball de bastons  (premeu)
Hola amiga, no soc polític, ni ho serè mai (no tinc cap idea política, ni religiosa, sortosament), però soc molt català (com podria ser andorrà o xinés) com tu i defenso Catalunya com puc i vull i al costat de una dona que no es catalana i es sent molt be a dins de Catalunya amb un ‘catalanet’ inclòs (nou de trinca) i si un dia Catalunya es independent jo m’alegraré i molt. Ara sembla ser que alguns tenen pressa, això es que alguns dieu. Pressa de que? Teniu pressa per la por que la crisis acabi i el poble desperti? Es una afirmació
Creus que després de 300 anys de opressió, es el millor moment per tenir pressa? Es una pregunta. Si a Madrid hi ha un govern de dretes amb greus rappells franquietes, es ara el moment?. Quant creus que tardariem em veure l’exercit al carrer si un il.lumintat treu el cap a la Plaça Sant Jaume?

Vull fer-te unes preguntes si et sembla be. No creus que en certa manera esteu obligant a que la gent sigui lliure. Mes o menys com fan el americans. Obliguen a cops de bastò a que el països que els volen siguin ‘lliures i democratics’, i sinó garrtada. La gent per vosaltres te de ser elque vosaltres volgueu, te de fer el que vosaltres maneu, te de marcar el vostre pas i no pot dir NO i això si, te de tenir tanta pressa com vosaltres i sinó li treieu el bastó de por. Amiga, l’home del sac ja fa temps que el vaig veure i ara esta mort i enterrat fa meso menys 40 anys.
No està el poble en el seu dret de desidir per ells mateixos per un SI o per un NO? Perque molts que de fora, aquells que varen vindre a treballar a Catalunya i viuen aquí des-de fa molts anys, us tenen por? Perquè tinc de sentir a una avia: “Si algún dia Catalunya es indeopendiente, tendré de volver a Andalucía? Encara alguns tenen por de anar de de pet al carrer….En Llach deia: ‘No es això companys’ i aquesta frase val per tot amiga. Per el dret i per l’inrevés. No es això companya.
Jo encara no se que vol dir ser lliure i de qui tinc de ser lliure? d’Espanya?. Val. Diguem que si, però tindríem de matisar molt i fer molts números. Sabeu el preu? Així passarem a ser esclaus d’Alemanya?, i ja que va perdre dues guerres que quasi tenia guanyades ara va camí de guanyar la tercera i definitiva?. La guerra econòmica. I nosaltres en el cas de ser tant lliures com vosaltres dieu, serem un 30 % mes pobres?, potser portarem els euros engaxifats al culet? estarem cabrejats amb España i els españols? Si això passes, cosa que no desitjo) seriem l’ostia de lliures? Anirem matats de riure per el carrer cantant Els Segadors o rascariem una olla amb una cullereta com els cubans?
Escolta, escolta… Que vol dir ser patriota? De veritat que no faig broma, em sona a conya. Que em diguis que ‘fulano’, un amic del face, es un torracollons maleducat i insulta a tots deu, però segons tu es un ‘gran patriota’. Es normal aquest plantejament tan pedagògic? Es socialment acceptable un comportament aixi, dins de una Catalunya tan rapidament lliure? Quin panorama. El milloret de cada casa? Vaja, l’aristocràcia del Barri.
Que volen dir amb L’encapçalament del vídeo que heu penjat a la xarxa: “Gent Important i Personalitats? Es com dir: Els intel·lectuals. Tots ho som intel·lectuals, ja que tots tenim un intel·lecte, sinó seriem ases o burros (tampoc fa falta anar molt lluny per trobar-los)
He vist i escoltat en el video que parla gent que fa coses molt ‘importants’ a llocs molt ‘importants’ amb gent també molt ‘important’ Tu no pots fer coses importants? No et deixen? Que no ets important? Jo et considero tant important com el cantant o escriptor de la cantonada, com jo, com la veïna i el meu amic l’escombriaire del poble. Ell si es importantíssim per mi, ho es tant que amb una rialla em treu la merda cada nit perquè no agafem una infecció i per això el considero una personalitat i ja li he demanat una foto i un autògraf. Un tipus de cinema. Un dia el proposare per un Goya (perdó, volia dir Oscar)
De veritat aquest vídeo fa mes ‘por’ que un altre cosa. Quant en Lluis Llach en el video diu AMEN es tremend, terrorífic i sinistre (i a mi que m’encanta com canta en Lluís), però em pensabe que darrera d’ell hi sortiria el Cardenal Arquebisbe Lluís Martínez Sistach i aquell de Madrid…?? Si en Rouco Varela fent ‘els coros’ El ball de bastons (ball molt maco a Catalunya) te un significat que superi lo poetic? Es a dir, anirem a bastonades?
Tot plegat em recorda allò que un ‘eixerit’ va escriure al face: ‘Si no votes Independència ets còmplice del genocidi que ens fa Espanya’ Això no es diu xantatge? No creieu que us esteu passant de voltes amb el vocabulari?
Si un dia em preses o no, Catalunya es Independent, ja teniu un esborrany de una Constitució Catalana? O també la farem amb preses? ¡Ahh!! Serà una república o serà una monarquia? Es bo informar i que estiguem informat. Ara ja se que no et semblo molt ‘patriota’. Ho sento.
Encara et semblo un bon català? Et contesto: SI Ja hi deixat de ser independentiste? NO, Encara ho soc i crec mes amb el seny català, que el que us manen i les vostres formes no m’agraden gens. Es nota?
Ja que si fos una Monarquia, anirem a veure a l’amic Sr.Armant de Fluvià a veure si queda lliure un titul de la Casa de Barcelona? Qui serà el proper President o Compte de Barcelona que governi Catalunya. Es dirà Excelencia President.. tal?, o Ilmo Compte de….tal, o si potser li perdonarieu la vida al President, si el dia després del onze de setembre, ell mateix declara un Estat Català, una mena de declaració de l’Avi Maciá, però a córrer i cuita i marica l’ultim?.
Tot el que dieu al face ho penseu de veritat? Es en serio o es una broma o algun grup de poder us paga les botifarrades i de passada les xarrades?, sinó es així o no us puc entendre. I mira que m’esforço
De veritat el que he sentit i he llegit amb preocupa….. Que voleu dir: “L’onze de setembre marxem sobre Barcelona”? Si, si ja ho entenc, però no ho vull entendre, però t’ho pregunto, No trobes la frase una mica forta, no et recorda temps passats?
Tornant a “Sepharad” (país mitològic creat per en Salvador Espriu, en el seu llibre ‘La pell de brau’
En Salvador Espriu, malgrat el seu infinit amor a la seva llengua i al petit mediterrani de Sinera, mai apostaria per l’enfrontament” Vosaltres amb el vostre comportament, sembla que desitgeu i volgueu un enfrontament. Jo vull i estimo el meu país en pau, vosaltres heu comparat el govern del PP (10 millons de vots) amb la Gestapo i la ‘Solució Final’ nazi en vers el genocidi del jueus i no soc gens sospitós de ser amic del Partit Popular, ni espanyol ni català (però hi tinc bons amics)
Vosaltres els que us han enlluernat amb cants de sirenes i tindre molta presses, heu comparat la ideologia de Convergència i Unió (no soc sospitós de ser de CiU, però també hi ting amics), amb els principis de Joseph Goebbels (Ministre de propaganda de Hitler i antisemita radical)
Amb aquestes bestieses bel·ligerants que heu escampat per les xarxes socials em feu ‘por’ i pena, ja que son molt perilloses, jo crec que no voleu ser mes lliures (jo si vull ser lliure), voleu ser, però encara no sabeu el que. A mi ningú em te d’obligar a ser, ni a ‘donar la cara’ Ho faré quant vulgui amb la meva llibertat innata. Vosaltres intenteu dividir perillosament el poble català i ho feu guiats per els que us manipulen com quatre ‘tontos últils’ de la xarxa, ja que per ells el dividir encara mes els serà una victoria i així tindre la posibilitat de guanyar el´poder’ dels que ara governen i han estat escollits lliurament per el propis catalans. Pregunto: Perquè tinc de creure als teus líders (el dels petajes), mes que els que manen ara? Ells seran millors?
Serà per allò que deien a la mili: “El valor se les supone”? Perquè us creieu mes catalans i aneu amb l’etiqueta de lliures, que un que ara governa o un federalista que potser també creu amb l’idea del independentisme, però en silenci us respecta i es sent tant català com vosaltres, amb estat propi o no?
On es la vostra tolerància?
Amiga, així amb preses i ‘el corre correeeee i que l’últim apagui la llum’ que serem mes lliures…. jo dic no. Jo baixo a la propera o espero avocat al balcò (com la cançó Serrat) amb la meva estelada, que fa anys que encara hi es i ningú em va obligar a posar-la.
Jo avui per avui, no vull aquesta llibertat de xantatge i de por dirigida a un poble que quasi passa gana i aneu desvirtuant la vostra poca d’informació i entabaneu al del poble que es sabi, i al que voleu manipular. Trist, molt trist. Repeteixo, son algunes preguntes i també la meva opinió, la meva, solament la meva, perque jo soc lliure tambe d’escriure amb respecte i sense ofendre, però ni tinc, ni tindré “POR A LA LLIBERTAT” de que el meu poble, Catalunya, sigui cada dia millor i amb millor gent. I som molts que els pensem així. Això vostre no arregla ni deu (ell encara està de vacances) Amen.
El Quim Pedret i Rovira, desde la meva terra, Catalunya
Moltes Felicitats Sergi (2 Anys)
SergiPedretElQuimPedret
Sergi Pedret i Kudryashova
SergicosesPedretSergicumple
“Sergicoses” de cumple   Sergi Pedret i Quim Pedret  Foto: la mama, Elena Kudryashova

Aprenem a parlar, estimats “Inútils”

agosto 26, 2012
“Les nostres paraules ens tenen de fer millor del que som”
Recorda: “la forma en la que parlem és tan important com el contingut del que diem.
PlanxaQuimPedret
I també recorda: “Que siguis únic, no vol dir que siguis útil”
FORADATS
foradatsQuimpedret
L’Associació Cultural i de Promoció juvenil El Lluert és una entitat socio-cultural que va néixer a mitjans del 2007 amb la vocació d’activar la vida associativa a Montbrió del Camp,
fent que les persones del poble es coneguin i relacionin musculant així el teixit social.
MARRECS

Marrecs de SaltQuimPEdret

Marrecs de Salt
Felicitats Maria
Maria Rovira Bases
Avui es el teu sant, encara que fisicament no ho celebrem junts, Sempre¡
SergiPedretcosesQuim
Sergi Pedret Kudryashova
Roses’Fest de Roses, sempre endevant
QuimPedretRoses'Fest
Roses’Fest Associació Juvenil també amb l’art (Olis de Elena Kudryashova)

Elena Kudryashova a ‘Les Bernardes’ de SALT (TV3)

Telenoticies Comarques TV3
TV3
Cliqueu per veure el video del Telenoticies Comarques (12 Juny 2012)
Pujat per El Quim Pedret el 28 de juny 2012
ElenaKudryashovaSergiPedret
Elena Kudryashova (Setmanari Empordà)
Els tres Tombs de Elena Kudryashova
ElsPallareesosElenaKudry
Diumenge a la població de Els Pallaresos (Tarragona)
La Nostra Senyera
Foto: Quim Pedret
(Oli de Elena Kudry) 160.135 cm
estelada
Senyera de la pintora Elena Kudryashova
Castell de Quermançó i les vinyes de Vilajuïga
Castell de Quermançó Foto: Joaquim Pedret 2006

Cerrar
Enviar por Correo